Visió

Reptes ambientals

Avui ens trobem en un moment de la història que sembla ser una transició cap a nous models d’organització com a societat. La sobreexplotació dels recursos naturals del planeta i l’abús d’un cicle obert de producció i consum d’energia ens ha portat a l’alteració de l’equilibri de la Terra. L’evidència més coneguda sobre aquest desordre és l’escalfament global.

Fusta com a solució

Fins i tot si assumim els efectes irreversibles del canvi climàtic, és fonamental reduir les emissions de CO2 i intentar segrestar de l’atmosfera part del que ja se n’ha emès des de la revolució industrial. Encara no s’han inventat processos artificials energèticament eficients per fer-ho. Afortunadament, la fotosíntesis de les plantes fa aquesta feina de manera natural. Els incendis espontanis i el podriment dels arbres és la manera natural del carboni per tornar a la atmosfera. Si aconseguim incorporar fusta jove dins l’entorn construït humà, estarem segrestant carboni alhora que evitant consumir energia fòssil per produir altres materials com l’acer, el ciment i la ceràmica. Qualsevol anàlisi energètica i econòmica de la construcció ha de comptar amb l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) com a eina clau.

Migració cultural constructiva

Els països de tradició constructiva mineral com el nostre trobaran més complicada la migració cap a la construcció vegetal. Malgrat això, el desenvolupament de la industria de la primera transformació durant els anys 90 als països europeus de tradició en fusta, ens ofereix possibilitats tecnològiques extraordinàries. Mentre al Canadà i als Estats Units treballen per aconseguir construir els seus gratacels amb fusta, al nostre país podem comptar amb un material prou massís com per donar continuïtat a les necessitats de solidesa que l’imaginari col·lectiu associa als edificis habitables.

Responsabilitat tècnica i deontològica

L’exercici de les funcions per projectar arquitectura han de resoldre múltiples factors moltes vegades difícils d’encaixar: funcionals, econòmics, estètics, normatius, mediambientals, administratius i comercials. La responsabilitat legal irrenunciable com a persones físiques, fa que els arquitectes, enginyers i aparelladors necessitin d’un ampli servei de prescripció fiable on poder recolzar-se a l’hora de dissenyar els seus encàrrecs. Sense tècnics convençuts difícilment es pugui engegar la roda d’una potent economia vegetal.

Nova economia productiva

L’augment de la demanda de fusta i coneixement específic sobre la matèria portarà una nova oportunitat dinamitzadora de l’economia productiva local. El fet de tractar-se d’un cicle renovable pot convertir-lo en un paradigma real d’economia circular. El sector de la construcció en fusta guanyarà força si tanca el seu cicle sumant la gestió forestal, la deconstrucció i reciclatge, la producció d’energia amb biomassa i la eficiència energètica de tot el procés. Incorporar el sector del moble reforçarà la implicació dels gremis tradicionals i és del tot consistent amb l’objectiu de segrestar CO2. Els efectes sobre la salut que provoca la fusta en espais interiors i la reducció de contaminació durant les obres també afegeix interessos de Salut Pública a l’assumpte.